Articles d'Opinió

Una de les funcions de la Fundació Pere Tarrés-Moviment de Centres d’Esplai Cristians és defensar els interessos de l’educació en el lleure i de la lliure iniciativa social, així com l’Ideari propi quan l’administració regula àmbits d’actuació propis. Un dels darrers exemples en aquest sentit ha estat la LEC, Llei d’Educació, aprovada recentment al Parlament de Catalunya amb els vots de CIU, ERC i PSC. En el seu moment i en aquestes mateixes planes vàrem exposar els nostres plantejaments generals sobre la Llei i vam esmentar que havíem fet algunes propostes d’esmena. Sincerament, celebrem que per primera vegada una Llei d’Educació, aprovada pel gran gruix de partits catalans, reconegui l’educació en el lleure. En el concret només els anys i les practiques ja habituals ens diran com es va desenvolupant. Els articles que en parlem eren prou genèrics com perquè a grans trets ens semblessin bé. Pràcticament les úniques esmenes que vam plantejar en la Comissió d’Educació del Parlament van ser en el sentit terminològic. Crèiem que calia parlar d’educació en el lleure enlloc del neologisme “associacionisme educatiu” que respon a com s’autoanomenen algunes federacions de centres d’esplai però no la seva totalitat. La Llei s’ha modificat incloent en general les dues accepcions. Altres esmenes, com la promoció de les convivències escolars no van prosperar, però la pràctica ens diu que són una realitat. En el quadre següent, el lector pot apreciar com estava redactat el Projecte de Llei sobre el qual vam treballar, les propostes que es van fer i el redactat final de la LEC. En aquest cas, probablement, el més significatiu no hagi estat les petites millores sinó l’acceptació del terme d’educació en el lleure que alguns, inexplicablement, volen substituir i el significat del fet que la Fundació Pere Tarrés i el MCEC hagin estat consultats i escoltats en Comissió Parlamentària en un tema tan important com la Llei d’Educació de Catalunya.