JOCS

L'arbre Pare

Categoria/es:

• Petits

Nombre de participants

tot el grup

Edats

de 5 a 8

Durada

tota la tarda

Material

- Dibuixeu un gran arbre sense fulles sobre paper d’embalar. A continuació enganxeu-hi un tros de paper quadrat de 15cmx15cm darrera del centre del tronc. En el lloc on es troba aquest, retalleu sobre el tronc una porteta, de forma que el paper que hi ha darrera faci de fons i hi pugueu emmagatzemar dins uns pinyons o qualsevol llavor que us sembli adequada. Tanqueu la porteta amb uns gomets de forma que no pugui ser oberta fins al final de l’activitat. - Prepareu 4 plats amb pintures de colors vegetals (verds, marrons, grocs, taronges,...) - 1 fulard - Entre 15 i 20 globus vermells i blaus - Un cartell de “Ciutat” / un cartell de “Bosc” - Pilotes petites (tennis, ping-pong, ...) - Amb 4 o 5 tetrabricks construïu edificis que simulin un gran complex hoteler - Bocins de paper de diari de 5 cm x 5 cm - 18 cons de cartolina verda: Dibuixeu circumferències sobre la cartolina, retalleu-les i feu-los un tall des del centre fins l’exterior. Plegueu-les sobre si mateixes fins a obtenir un con i grapeu-ho o enganxeu-ho amb cola blanca. Tot seguit poseu una boleta de la mida d’un cigró dins de cada con pressionant-la sobre el vèrtex. - Paperera

Document

Aquest és un joc de proves tradicional, però és molt divertit i el material (si el treballeu bé) fa força patxoca.

En un principi haurem de parlar als nens sobre què és la desforestació, quines funcions essencials compleixen els boscos i perquè és important protegir-los. Els explicarem que nosaltres volem fer un petit però important gest per protegir els boscos del planeta.

Els presentarem el mural de “l’Arbre Pare”. Aquest mural representa el pare de tots els arbres del món, que pateix en veure com les persones no estimen els boscos i els talen sense compassió. És per això que no té fulles. L’Arbre Pare necessita que li demostrem que hi ha persones que coneixen la importància dels boscos i selves del món i estan disposades a actuar per protegir-los.

A continuació, anirem desenvolupant totes les proves. Després de cadascuna, haurem comprés quins son els riscos que corren els boscos i les importants funcions que tenen en els ecosistemes, de forma que podrem posar fulles a l’arbre sucant les mans en la pintura i estampant-les sobre les branques nues. Les primeres proves tindran com a resultat fulles marrons (perquè encara no hem demostrat prou la nostra voluntat de conservar i protegir) i de mica en mica anirem usant colors més vius fins arribar a un verd vibrant per l’última activitat (en què l’Arbre Pare haurà quedat commogut amb les nostres ganes de protegir el medi).

Primera Prova: La cadena tròfica

Ens posarem en rotllana i un nen es col•locarà al mig amb els ull tapats. Aquest nen serà el fruit sucós i nutritiu d’un arbre (el que els nens triïn), i entre tots triarem un animal que es mengi aquest fruit (el millor per allargar el joc és que sigui un insecte que piqui la fruita).

En silenci un dels nens de la rotllana serà designat l’animal que es menja la fruita i haurà d’acostar-se de puntetes i sense fer soroll a menjar-se-la (tocar l’espatlla del nen que hi ha al centre). Si “la fruita” el sent i assenyala cap el lloc on és “l’animaló” tots els nens faran “ooooh”, i aquest s’asseurà i un altre haurà de fer d’animal. Si assenyala cap un lloc equivocat tots els nens faran “uuuui” i l’animaló podrà continuar. Quan l’animal toqui la fruita se l’haurà menjada i es col•locarà al centre de la rotllana. Ara aquest animal haurà de ser menjat per un animal més gros que triarem entre tots (per exemple un petit mamífer insectívor o un ocell).

El joc torna a començar. Ara el plat deliciós és el primer animal i el depredador un altre. Quan acabi aquesta ronda aquest petit mamífer o ocell serà devorat en una altra tongada per un animal més gros i així successivament simulant una cadena tròfica. Quan ens trobem un animal sense depredador explicarem què passa quan aquest animal mor i es descomposa, que els nutrients del seu cos tornen a la terra que altra vegada alimenta els arbres. Així acabarem explicant com els arbres o la vegetació són el primer graó de la biodiversitat i com la destrucció de boscos i selves perjudica al seu torn a tots els animals que hi viuen i en depenen.

A continuació pintarem amb la pintura marró unes quantes fulles a l’Arbre Pare, però sense atapeir-lo.

Segona Prova: El pulmó de la ciutat

Aquest joc cal fer-lo en un espai obert on es pugui córrer. En un punt col•locarem el cartell “Ciutat” (que podem substituir pel nom de la nostra ciutat o poble) i una pila de globus vermells ja inflats que representaran el CO2. En un punt una mica allunyat col•locarem el “Bosc” (o el nom d’un bosc proper a la nostra ciutat o poble) i una pila de globus blaus inflats (o sense inflar si voleu complicar el joc) que representaran l’oxigen.

La idea és explicar-los que els arbres “respiren” CO2 (hem de dir que és el gas que desprenen els cotxes, les fàbriques...) i “expiren” oxigen, al revés que nosaltres. Per tant els boscos netegen l’aire contaminat de les ciutats, però aquestes produeixen tant CO2 que als boscos els és molt difícil purificar tants gasos.

Per entendre el ritme en què emetem gasos en comparació amb la capacitat de purificació dels boscos realitzarem aquest joc tan divertit:

Cal que portin corrent el CO2 de la ciutat al bosc i l’oxigen del bosc a la ciutat en un espai de temps concret (5 o 10 min.). Els caps podeu fer dues coses per dificultar aquesta tasca als nens: transportar altra vegada els globus vermells a la ciutat, o petar els globus blaus dels nens que van cap allà si els atrapeu. El resultat al cap de 10 minuts de joc és que a la ciutat els globus blaus seran inferiors que els vermells, perquè la ciutat contamina massa per a què els boscos puguin fer la seva feina, però igualment hi ha més proporció de globus blaus que al principi, per tant, aquesta funció dels boscos no és gens menyspreable. Són pulmons per a les nostres ciutats!

Ara que hem après això, podem estampar més fulles a l’Arbre Pare.

Tercera Prova: El ciment contra el fullatge

Ara els parlarem d’un fet que amenaça molts dels boscos que circumden les ciutats o pobles, o que són talats per construir-ne de nous: la pressió urbanística. Molts boscos son talats per transformar el sòl en terreny agrícola i poblats pels agricultors, això empobreix i erosiona la terra que acaba per desertificar-se. Molts altres boscos que circumden les ciutats són talats quan aquestes han de créixer i ningú posa límits a aquest creixement. La pressió urbanística al nostre país és una agressió constant al nostre territori, un exemple d’això són les estacions d’esquí, els hotels i urbanitzacions turístics a la costa, els camps de golf, etc.

En aquest joc els nens seran activistes d’una plataforma ecologista i els caps una constructora (podeu posar-vos corbata per representar que sou empresaris) que vol construir un gran complex hoteler en algun lloc de la nostra comarca on hi hagi un bosc emblemàtic. Els ecologistes han de demostrar als de la constructora que no volen per a res aquest complex hoteler perquè destruirà el bosc que ens estimem. Ho simbolitzem així:

En un tamboret alt col•loquem el complex hoteler fet de tetrabricks. Els caps us disposareu en cercle en torn i d’esquena a aquests. Els nens faran una rotllana al vostre voltant i de cara endins a un metre i mig de vosaltres. Ells intentaran tombar els edificis de la maqueta de l’hotel amb les pilotes petites, els caps fareu de porters i intentareu aturar les pilotes per protegir la maqueta. Feu durar el joc tanta estona com vulgueu.

Cal que expliqueu als nens que aquesta acció no vol dir que realment estiguem destruint l’hotel, que això seria un acte violent que podria fer mal a persones. En canvi és un acte simbòlic que pot servir per fer adonar la societat que aquella construcció és una agressió intolerable al medi. Per exemple els podem explicar les “performances” sensibilitzadores i de denúncia que Geenpeace ha portat a terme per denunciar la construcció il•legal d’un hotel a la platja de l’Algarrobico al Parc Natural de cabo de Gata-Níjar. Finalment ha aconseguit que l’hotel hagi de ser demolit.

En acabat pintarem més fulles a l’Arbre Pare.

Quarta Prova: Reciclatge a contrarellotge.

En aquesta activitat parlarem als nens de la indústria paperera, de la tala d’arbres amb la finalitat de produir paper i la necessitat de reciclar. Què us hem de dir sobre aquest tema? Ja sabeu el què és el reciclatge, així que desenvolupeu tots els coneixements que en tingueu d’una forma amena i entenedora.

A través d’aquest joc comprovarem com el reciclatge té un impacte directe en la reducció de la tala d’arbres. Es tracta del joc “La Frontera”, però amb variants. En un punt se situen tots els bocinets de paper de diari que els nens s’hauran d’amagar entre la roba tan bé com puguin per dur-lo a reciclar. Creuaran el terreny de joc on alguns caps els revisaran per intentar prendre’ls el paper (els caps us podeu penjar algun cartell amb impediments que ens trobem a l’hora de reciclar: el paper porta typex o pintura plàstica, “em fa mandra anar fins el contenidor!”, l’Ajuntament del meu poble no ha posat prous contenidors, “total, per un paper o dos o tres no passa res!”...).

Si els caps trobeu el paperet us el quedareu i els nens hauran de tornar a buscar-ne un altre. Si aconsegueixen passar el control aniran cap a la paperera de reciclatge i llençaran el paperet. Un cap donarà un con de cartolina a cada nen que aconsegueixi reciclar. Amb tres cons, podrem salvar un avet (només cal que els superposem, clavant-los uns dins la plastilina dels altres i els cons es convertiran en un avet la mar de xulo!). Quants avets podem salvar tot reciclant?

Conclusió de l’activitat:

Pintem les últimes fulles a l’Arbre Pare d’un color verd ben bonic. L’Arbre Pare ha recuperat l’alegria perquè sap que hi ha éssers humans que volen conèixer el bosc, respectar-lo i defensar-lo de les agressions. L’Arbre està tan satisfet que vol oferir als castors un regal per ajudar-los en la seva tasca de conservació.

Llavors podem obrir la porteta del tronc on haurem dipositat les llavors triades. Podem plantar les llavors en un test amb substrat , regar-lo entre tots (això dependrà de les llavors que hagueu triat) i posar-li un nom. Teniu-ne cura entre tots, que cada nen se l’endugui a casa cada setmana, i quan hagi crescut prou aneu al bosc a plantar-lo.

Haureu posat el vostre granet de sorra per lluitar contra la desforestació i haureu après una pila de coses!

Paraules relacionades

desforestació