Actualment, les nostres motxilles no tenen res a veure amb les de lona pesada, ja que són de fibres sintètiques impermeables, lleugeres, etc. També n’ha evolucionat la forma i l’estructura per adaptar-se millor a l’anatomia humana, amb sistemes de suspensió i regulació. L’activitat determinarà el tipus de motxilla que haurem de portar: escalada, senderisme, esquí, un dia, un cap de setmana, etc.

Materials de fabricació
La cordura, un derivat de la poliamida, és el material més utilitzat actualment per a la construcció de motxilles, ja que està dotat d’una excel·lent relació pes-resistència a l’abrasió i a les estripades. Els gruixos més recomanats van dels 500 als 1000 deniers.

Mitjançant un acabat amb revestiment resinat o induït, de poliuretà, s’aconsegueix la impermeabilitat de les motxilles, algunes de les quals, lleugeres, de mitjana i gran capacitat, utilitzen teixits com el kevlar, fibra de gran resistència.

Classificació i característiques
Les motxilles poden dividir-se en tres grans grups en funció de la seva capacitat:

• Fins a 40 litres. Són utilitzades per a activitats d’una jornada o per a l’atac d’un cim.
• De 40 a 65 litres. Més habituals per a activitats de dos i tres dies, ja que és necessari portar-hi el sac, el menjar, roba de recanvi, etc.
• Més de 65 litres. És la més odiada per tothom, ja que acostuma a ser tremendament pesada. S’utilitza per a activitats de més de dos o tres dies.

Com regular la motxilla

1. Un cop que tinguem carregada la motxilla a l’esquena, la creu formada per l’inici de les nanses ha d’estar a l’alçada dels omòplats.
2. Cal ajustar el cinturó i fer-lo coincidir amb la part superior de la pelvis. Hem de tibar-lo fins que en notem el contacte a tot el voltant de la cintura, ja que això alleugera el pes de l’esquena.
3. S’han de tibar les cintes laterals del cinturó fins que no existeixi balanceig de la càrrega.
4. Cal tibar les nanses fins que notem que existeix contacte a tota la zona del pit, espatlles i, preferiblement, a l’inici de l’esquena.
5. Finalment, s’han de regular les corretges superiors a les nanses. Per assegurar la immobilització de la càrrega resulta molt útil la cinta del pit.

Distribució de la càrrega dins de la motxilla
A l’hora de carregar-la, hem de tenir en compte quins elements de l’equip ens poden fer falta durant la marxa i quins són els més pesats. Segons això, els més lleugers i menys necessaris han d’anar a la part inferior (sac, funda de bivac, roba de recanvi, etc.). Els més pesats es posaran preferentment en les dues terceres parts superiors de la motxilla (menjar, fogonet, material, etc.). Aquest detall facilitarà un millor control i una major estabilitat de la càrrega perquè estaran alineats el centre de gravetat de la motxilla i el de la persona.

Les coses petites que han d’estar a mà (lot, frontal, ulleres de sol, cremes, mapes, etc.) es col·locaran a la mosca (butxaca situada a la tapa de la motxilla) i a les butxaques laterals.

Alguns consells

1. Quan compreu la motxilla: ha de ser lleugera i s’ha de poder ajustar per l’esquena, la cintura, les nanses, el pit, les espatlles... Com més llocs millor!
2. Quan la feu: heu de posar a la part de baix el sac i les mudes; el que pesi més també ha d’anar a baix i els elements més lleugers, a dalt.
3. No hi pengeu res per fora; el que no càpiga a dintre, que es quedi a casa!
4. Els nens han de saber què hi porten: feu-los partícips de la preparació de la motxilla.