La parentalitat positiva

FamiliaLa parentalitat (i marentalitat) és un concepte integrador que permet reflexionar sobre el paper de la família en la complexa societat actual i, alhora, ajuda a desenvolupar orientacions útils per a la tasca de pare i mare. Evidentment, es parteix de la creença en la família com a institució social absolutament bàsica i central de la nostra societat.

La gran varietat de formes familiars que conviuen en el nostre entorn, junt amb la resta de característiques de la societat tan diversa on ens trobem, fa necessari establir suports a la família per orientar en la tasca d’educació dels infants i joves de casa.

Observem fins i tot un desànim per part de mares i pares que creuen que no poden incidir prou en el creixement i educació dels seus fills, i això els fa buscar recursos en el seu entorn comunitari.

Cal, per tant, que governs i societat civil facilitin orientacions i recursos de suport a la tasca educativa, i que posin en funcionament espais de reflexió i intercanvi entre famílies.

És important també assumir que no només les famílies en situació d’exclusió, o en un entorn vulnerable, són les úniques que necessiten suport per desenvolupar satisfactòriament les seves responsabilitats parentals. Tots els pares i mares requerim de suports per fer més bé la nostra tasca, en tant que fem el nostre paper no en una illa deserta, sinó en una societat complexa, influent, i en canvi constant.

La parentalitat positiva s’ha d’entendre, per tant, com el comportament dels pares i mares que busca el desenvolupament de les capacitats de l’infant, la seva atenció d’acord amb vincles afectius i calidesa, sense usar la violència, que ofereix reconeixement i orientació, incloent l’establiment de límits, i que permet el ple desenvolupament del nen/nena.

Davant d’una percepció de crisi d’autoritat parental a la qual alguns reaccionen recuperant l’autoritarisme sobre la base de l’obediència, la parentalitat positiva busca que els pares i mares exerceixin el control fonamentant-se en la comunicació, l’estimulació, la implicació en la vida dels fills, l’afecte, el suport, el reconeixement i el treball educatiu en grup, de tota la comunitat. Dediqueu temps als vostres fills i filles!

Autor: Ramon Terrassa

21/01/2015 Engrup Blog No Comments