L’excursionisme, en un cul-de-sac

ExcursionismeL’excursionisme ha estat a Catalunya un element cabdal durant l’últim segle per conèixer l’entorn i els espais naturals, alhora que es posicionava de forma clara en un indiscutible amor al país. L’auge de l’excursionisme afectà tots els grups socials, des de professions liberals i comerciants fins a menestrals i obrers, i a més s’anà estenent arreu del Principat. Els seus fills seguiren l’impuls inicial dels pares i, en èpoques de dictadures i manca de llibertat, l’excursionisme fou escola de ciutadania, civisme i indiscutible compromís nacional.

També activà la cultura i defensà el patrimoni quan la societat s’enlluernà amb el desenvolupisme i aparegué el consumisme generalitzat, les caravanes a les carreteres i la massificació de platges. Ara l’excursionisme està en un cul-de-sac. Els esplais, caus i tots els centres que eren planter d’excursionistes no viuen un bon moment. L’allau d’activitats esportives als nens i joves, les xarxes informàtiques, l’oferta televisiva, un deixatament dels pares per tots els factors citats, on encara es podria incloure la crisi de l’Església i la proposta que feia vers aquest món, han fet que a l’excursionisme li costi renovar-se i expandir-se.

Cal apostar de forma decidida per mantenir-lo. Crec que el món excursionista s’ha d’obrir a totes les activitats que impulsen el gaudi, ús i coneixement de l’entorn natural i sumar des del més marxaire de xiruca o vamba fins a tots aquells que fan senderisme, esquí de travessa o bicicleta de muntanya. L’excursionisme es basa en el fet de participar de l’amor a la natura i ha d’acceptar des d’aquells que creuen que si no pugen a cims no han fet res fins als infants, la gent gran i el jovent, amb els quals pot aconseguir un planter de nous acòlits.

Hem de ser optimistes: a França, els EUA o Austràlia l’excursionisme té una salut de ferro. Ho han aconseguit obrint-se a tothom i veient la importància social i econòmica més diversa que genera, si s’accepta que és també una activitat turística.

L’excursionisme ha de trucar a portes, des de la Generalitat fins a TV3, des dels partits catalans fins als educadors, des dels ajuntaments fins als centres d’estudi, i ha de potenciar els esplais i fer-se visible i present a tot arreu. L’excursionisme va triomfar per tocar el cor i la fibra de la gent; ara, altre cop, en plena crisi, és una gran oportunitat per redescobrir la natura per a molta gent desencisada d’uns cants de sirena consumistes que són pa per a avui i misèria per a demà, i per a avui.

Autor: Josep Maria Solé i Sabaté

21/01/2015 Engrup Blog No Comments