Ser monitor/a: quan el que importa és el qui

Molt probablement ens hem fet, més d’un cop, les preguntes següents: “per què sóc monitor/a?” i “per a què ho sóc?”, suposant que ja tinguem molt clar que no “fem” de monitors/es, sinó que ho “som”.

El temps ocupat a l’esplai, les reunions a deshora, els caps de setmana compromesos, l’esforç de programar, realitzar i avaluar les activitats, els embolics dins l’equip de monitors, etc. sovint ens fan replantejar el per què i per a què de la nostra opció per l’educació en el lleure… quan crec que la pregunta fonamental no està en el “què” sinó en el “qui”: per qui i per a qui sóc monitor/a? Segur que tots/es nosaltres portem alguns referents a la nostra “motxilla vital” (aquella motxilla invisible que sempre portem posada a l’esquena i que forma part de nosaltres).

Els nostres “referents” són aquelles persones que han deixat petjada en la nostra manera de ser i de fer, en el nostre projecte i estil de vida. Són aquells familiars, amics, mestres, monitors/es… que ens han regalat l’aroma que portem posat i que dóna un toc de color a les ulleres des de les quals contemplem la vida. Els referents ens han deixat un llegat de valors i actituds i, en la mesura que l’hem integrat en allò que som i volem ser, es fan presents en allò que vivim. De tant en tant, pot anar bé preguntar-nos pels nostres referents. Sabem quins són? Quina empremta creiem que han deixat en allò que som, en la nostra manera de viure, en com ens posicionem en el món? En què ens han influït en les nostres opcions? I en el fet de ser monitor/a?

Ser monitor/a és apostar per un món que val la pena viure junts; construir-lo perquè hi hagi lloc per a tothom; transformar-lo per a poder-lo compartir; treballar perquè, cada cop més, el “jo” esdevingui un “nosaltres”. Des d’una perspectiva creient, crec que ser monitor/a és apuntar-se a construir el Regne de Déu ara i aquí (un món on l’altre esdevé el meu germà /germana). Ser monitor/a és trobar sentit en el per qui i per a qui vivim.

De fet, és des de la nostra motxilla que els referents de cadascú ens retornen la pregunta: i tu, monitor/a, quin vols que sigui el teu llegat? Per qui i per a qui ets referent? Quina és la petjada que deixes? Tots/es tenim un encàrrec. De cadascú depèn si l’incorporem, o no, a la vida.

Links d’interès:

Autor: Eduard Sala Paixau

19/01/2015 Engrup Blog No Comments